dimecres, 13 de juny del 2012

VALORACIÓ DE L' ASSIGNATURA



VALORACIÓ DE L’ ASSIGNATURA

Per poder concloure l’ assignatura, m’ agradaria fer una valoració d’ ella. A continuació en faré l’ avaluació:

El principi de quadrimestre, quan veia el nom de l’ assignatura, i amb companyes havíem comentat el que se veuria al llarg del quadrimestre, no veia relació amb el meu cas, ja que jo tenc les pràctiques convalidades.
Al llarg de l’ assignatura, he après coses, però moltes de elles ja les sabia.
Per treure major profit a la pròpia assignatura, dir que m’ hagués agradat poder fer pràctiques, per el fet de que l’ assignatura tingués més relació.

Per altre banda, com bé comentarem en el darrer seminari, penso que l’ assignatura anava molt destinada a les persones que fan pràctiques, on les de l’ itinerari b estàvem com una miqueta desplaçades. La veritat és que hagués donat gust, poder contar a les companyes, coses que se trobarien a les pràctiques, i que ens poguessin demanar abans de començar.

La manera de fer feina a través d’ un blog, m’ ha semblat molt interessant, ja que avui en dia a moltes escoles s’ utilitzen blogs. Abans no sabia fer res, però ara puc dir que som capaç de fer coses a un blog. El fet de poder comentar a les companyes, i que elles ens poguessin comentar, va ser un fet important, pel simple fet de tot el que ens havien comentat.

A un principi trobava complicat el tema de les competències, perquè no s’ havia quina era la més correcta, però al llarg del temps n’ he estat capaç.

Finalment dir que ha estat una assignatura profitosa, per aprendre coses noves, o millorar coses que ja sabien, i per el fet d’ aprendre a manejar un blog.

dijous, 7 de juny del 2012



QUÈ  HA DE PASSAR PER A QUÈ LA MESTRA APRENGUIN?I PER A QUE JO APRENGUI?

Què ha de passar per a què la mestra aprengui?

S’ha de dir que mai m’ havia plantejat aquesta pregunta. Considero que és una pregunta important, i a la que s’ ha de pensar, i reflexionar sobre la resposta d’ ella, ja que al futur nosaltres serem educadors.

El primer de tot dir que una mestra perquè aprengui ha de voler anar més enllà del que sap, és a dir, s’ ha d’ anar formant contínuament. Per progressar en aquest sentit està bé que vagin a conferències, cursos, llegeixin revistes articles relacionats en educació, etc.
Tot educador hauria de pensar que l’aprenentatge no acaba un cop finalitzat la carrera, si no que sempre hem de tenir present l’ aprenentatge continu.

També s’ ha de saber reconèixer els errors, i rectificar-los de la manera més correcta. Mai s’ ha de deixar de fer una cosa perquè no vagi bé, sinó que s’ ha de mirar de fer d’ una altre manera o cercar altres camins per dur a terme l’ activitat de manera correcta. Dels errors sempre s’ aprèn.

Un altre factor a tenir em compte és que hi hagi un bon clima dins del propi centre. Ja que això fa que els educadors d’ intercanviïn idees i experiències entre ells. Van aprenent uns dels altres. Una bona relació entre companys de feina, ens dur a un major aprenentatge i ganes de fer feina.

L’ observació, és per jo una altre manera d’ aprendre molt important, ja que fer una observació directa dels infants, se’n pot treure molta informació rellevant d’ ell.
S’ ha de tenir molt present en tot moment la família, ja que elles també ens poden ajudar a un millor aprenentatge, on ens poden donar moltes idees etc.

Finament dir, que el fet de que el propi educador se faci preguntes sobre activitats, experiències etc, el fa reflexionar sobre si allò ho ha fet de la manera correcta, o si s’ ha de canviar alguna cosa, tenir present altres factors, etc.

I per a que jo aprengui?

Per a que jo aprengui, dir que també duria a terme coses citades anteriorment. L’ observació va ser un factor al qual vaig tenir molt present a les meves pràctiques, ja que el centre li donava molta importància. La veritat és que gràcies a l’ observació vaig aprendre molts coses dels infants, i a la vegada vaig poder veure l’ evolució més detallada dels infants.

Un altre factor a tenir en compte per aprendre, és que estiguis fent una feina de la qual t’ agrada, i hi tens vocació, i motivació cap a la teva professió, sinó és difícil aprendre si una cosa que estàs fent no t’ agrada.

Si la família, està involucrada amb tot el tema escolar, també ens ajuda a aprendre, i a seguir endavant.

Con a conclusió els aspectes que jo considero important per jo aprendre serien:

-       Escoltar
-       Observar
-       Motivació
-       Saber rectificar els errors.
-       Formació continua
-       Relació amb les famílies

dijous, 31 de maig del 2012

REFLEXIÓ SOBRE ELS DIFERENTS PROJECTES DE MILLORA EXPOSATS A CLASSE



SENYORA POESIA

El que m ha cridat més l atenció daquest projecte són les activitats que se uen a terme a n aquest centre, per dur en marxa el tema de la poesia.
Està ben pensat el fet de pensar amb els més petits del centre, i veure que hi ha coses que per ells són un tan dificultoses encara.

Unes de les activitats que shan duit a terme són:

-     Treballar amb endevinalles, cançons i danses populars, poemes.
-     Treballar el silenci, relaxació i l escolta, as través d una sessió de relaxació amb música i coixins....

Els objectius d aquest projecte era: millorar l hora de 12 h a 13 h i amb es projecte persegueixen la iniciació i familiaritzar- se amb el llenguatge, expressió corporal, cultura a través dels contes i danses populars i per altre banda un altre objectiu a dur a terme és la implicació de les famílies.

Com avaluació: desprès d una activitat les practicants participants fan una avaluació de la resolució de l activitat. Realitzen fotografies dels infants, les pengen a un plafó per tal de informar a les famílies del que s ha fet. També han fet vídeos i s ha recollit material.
També fan una observació de les evidències, és a dir, els infants demanen per la Senyora Poesia, tot el dia canten i reciten els poemes o cançons que els i han ensenyat, etc.

Aquest projecte és poc habitual dins de les escoles d infantil. Penso que potser un bon pla de millora a dur a terme, on els infants poden aprendre moltes coses.


ESCOLA- FAMÍLIA

Aquest tema se dur a terme a un parell de centres, a continuació vorem la manera de dur a terme depenent de cada centre.

 Primer  grup

Les practicants per tal de donar consells a les mestres, han elaborat una guia de relació escola- família consultant una extensa bibliografia. Per altre banda, també han fet una enquesta on els pares els han ensenyat quins són els tallers que consideren més interessants per poder-los incloure en el programa de l any que ve.

Aquest fet, fa que les famílies se involucrin dins del propi centre. Les practicants han fet plafons actualitzats perquè les famílies observin els avanços dels seus fills, i també han elaborat un cançoner perquè els pares s’ emportin a casa i aprenguin cançons de les quals se duen a terme dins de l’ escola.

L objectiu d aquest pla és integrar a les pròpies famílies dins del centre. L aprenentatge que tot això promou és que els pares se involucrin dins els aprenentatges que volen que l escola dugui a terme de millora manera possible, pel simple fet de que els seus infants aprenguin.

Consider que aquest projecte és molt important, ja que trob que la família és un factor important dins de la pròpia escola. L escola a la qual vaig realitzar les pràctiques se feia molta feina amb les famílies, i la veritat és que dona molt de gust treballar amb ells, i veure que s involucren en les coses del centre.

Segon grup

El segon projecte que se dur a terme diferents reunions informals on a cada una es tracta diferents temes. La manera d anomenar aquest projecte és “ EDUCAM ESTIMANT”. Aquest títol  sorgeix a partir dels pares.

A la primera reunió se va tractar el tema dels vincles afectius, els límits i les rutines dels infants. A n aquesta reunió en motiu d agraïment els infants els i varen fer un punt de llibre en diferents tècniques
A la segona reunió se va tractar el tema de l importància dels contes. Aquest tema se va dur a terme perquè és una manera d establir vincles amb els infants. On se ls i va contar un conte. A n aquesta reunió els infants varen fer un conte en els seus pares. Diferents membres del centre, i els pares conten contes als infants, on els infants podran veure diferents maneres de contar.

Tercer grup

Les practicants han elaborat una guia de relació escola- família, per així donar consells a les educadores. També han fet una enquesta en diferents activitats o tallers on els pares han de dir quines els hi agraden més i quin horari prefereixen incloure als tallers per el programa del pròxim curs.

També han construït un cançoner amb totes les cançons que se canten en els centre, i els infants es podran dur en CD de les cançons i així els pares coneixeran les cançons del centre.

Conclusió que trec desprès de veure els 3 grups: trobo molt important tot el tema de les famílies, igual ho consider molt important perquè on vaig fer pràctiques era molt habitual tractar amb les famílies, on hi havia molta col·laboració per part dels pares,i la veritat és que això dona molt de gust, i ganes de fer feina, ja que veus uns pares integrats i interessats per l’ aprenentatge dels seus propis infants.


            MILLORA DEL PATI

Els objectius d’ aquest projecte són que els infants no s’ avorreixin, que hi hagi més varietat de materials i que no hi hagi conflictes entre ells. Es tracta de fer racons, principalment de teatre, de tubs transparents, de maternatge, rocòdrom, neumàtics de cotxe.

Tot aquest pla sorgeix a partir de les inquietuds de les educadores del centre a través de l’ observació directa dels infants. Van veure que hi havia poc material al pati , i que degut a n’ això hi havia conflictes entre els infants.


Els objectius principals del projecte són:

-         Racó del teatre
-         Rocòdrom.
-         Pissarra a la paret.
-         Racó amb teles ( lloc més íntim per els infants).
-         Tubs transparents.

És important el fet de veure com les educadores a partir d’ una observació directa, han arribat al punt, de que alguna cosa no funciona, i el fet de perquè els infants en el pati tenen conflictes. L’ observació directa d’ un infant, ens dona molta informació d’ ell, i del que està passant en el seu voltant.

Promou un millor moment per els infants en el temps del pati.

M’ ha agradat molt aquest projecte, ja que trob que és molt interessant, i entretingut, ja que a algunes escoles, el pati no és un lloc de lo millor.


LABORATORIS

Aquest projecte està fomentat en dos laboratoris: un de materials no estructurats de grans dimensions, que han elaborat a la Casa del Contes del Pati. Aquesta caseta s’ ha transformat en el Laboratori de Construccions, i per altra banda, proposen un altre laboratori en forma de “ Prestatgeria Multisensorial, que conté materials naturals.

El laboratori de construccions conté materials n estructurats. També ofereixen objectes mediadors.
Aquest laboratori té una finalitat constructiva, donat que l’ objectiu és que els infants realitzin diferents construccions amb els materials i els combinin.

La Prestatgeria Multisensorial, està adreçada als dos grups d’ infants més petits de l’ Escoleta. Està ubicat a l’ aula. Dins del prestatge trobem 7 paneres amb materials naturals, una altra amb pals de platja, carabasses seques i blat, una altre de fulles seques i palla, esponges....

Aquesta proposta té una finalitat més manipulativa i de descoberta de materials.

Objectiu d’ aquest pla: potenciar la presència de materials naturals i no estructurats del centre.

Al principi pareix un projecte difícil, però crec que al final se’ n treu bon resultat.


PROJECTE DE CENTRE

Aquest projecte vol dur a terme l’ estructuració general de l’ espai del centre. Cada pis que trobem a n’ aquest centre, correspon a una edat diferent.

Fins ara cada aula treballava de forma individual, i amb aquest projecte se vol unificar el pis amb un espai heterogeni d’edats (de 2-3 anys, de 1-2, i nadons), en el qual continuarà existint les dues aules amb les seves tutores, però només per la rebuda, el contacte amb els pares, el bon dia i l’hora de dinar. La resta del temps els infants se mouran segons els seus interessos.

Aula 2- 3 anys: joc d’ experimentació. Serà un espai amb espais i uns materials fixos, i d’ altres que aniran variant.
El primer pas a seguir és observar que materials necessiten i quins s’ han de canviar. En segon lloc s’ han de buidar els armaris. Un dels racons que se fa són els del racó d’ amagatall. Aquest racó treballa el concepte de la llum i serà un espai on els infants jugaran amagant-se.
També se treballaran amb safates d’ experimentació al igual que se farà un racó de pintar amb retoladors de pissarra.


CANÇONER INFANTIL

El títol que se li posa a n’ aquest projecte es “ Gaudim i aprenem a través de l’ experiència musical”. Principalment se vol que els infants adquireixin una gran quantitat d’ aprenentatges significatius i que s’ ho passin bé al mateix temps que estan aprenent. Se vol que els infants valorin la música. S’ ha elaborat un cançoner per els nadons, i un altre per infants de 1 a 3 anys. Un dels obstacles que pot sorgir a l’hora de dur a la pràctica aquest pla de millora és que els docents no s’impliquin suficientment i no duguin a la pràctica aquest cançoner que amb tant esforç hem realitzat. De moment sembla que el que han vist els ha agradat, però això no vol dir que realment a partir d’ara comencin a utilitzar aquest cançoner com a recurs habitual per exemple per fer el Bon dia, o pel moment d’abans de dinar.
Trob que el cançoner infantil és un factor molt important on els infants l’ han de tenir. Jo a l’ escoleta la qual vaig fer pràctiques una mestra va gravar el CD amb les cançons que se canten al centre, on els pares van estar molt contents d’ aquest regal.
A l’ escoleta que jo anava donaven un cançoner, amb una cinta on tu eres la que cantaves, i trob que és un record molt bonic, ja que avui en dia a vegades m’ escolt cantar.


PROJECTE DE JOGUINES

Aquest projecte tracta de fer joguines amb materials reciclats.
de forma indirecta, es fa partícips i conscients als infants del tipus de material que s’està emprant i, com a conseqüències s’està treballant el concepte de ‘consumisme’.

Els objectius els ha marcat són:

· Proposar alternatives a l’hora de crear joguines, complementant les joguines de plàstic com a recurs educatiu.

· Evitar el consumisme

· Proporcionar les joguines necessàries. Evitar l’excés.

· Crear joguines per la diversitat,evitant la discriminació per sexes, per recursos econòmic i altres característiques.

· Introduir el material no estructurat com a joguina a l’aula.

· Donar valor als materials quotidians, de l’entorn i de la vida diària.

· Potenciar la creativitat dels infants a l’hora de jugar amb els materials oferts.

· Conscienciar a la comunitat educativa (infants, famílies i mestres) de la importància del reciclatge, dels beneficis que aporta.

El fet de treure profit de materials que no s’ utilitzen ho trob molt important, ja que avui en dia les Escoletes no tenen tants de recursos com se tenien abans.

El fet de treballar amb material reciclat a l’ escola, està molt bé, ja que els infants han de saber jugar amb material reciclat, no tot ha de ser consumisme. Els infants han de saber valorar les juguetes siguin del material que siguin.

                                                ELS SENTITS
                
Amb aquest projecte se dur a terme, la proposta i el disseny d’ unes quantes activitats. S’ ofereixen als infants la possibilitat d’ experimentar amb diferents materials de diversa tipologia.
En quan a l’ avaluació, les practicants han elaborat diversos documents, en els que han plasmat i han evidenciat la planificació que han seguit per dur a terme les diferents activitats, recursos i materials necessaris per dur les activitats a terme.
Finalment, dir que no s’ han pogut dur a terme totes les activitats de les quals se tenien previstes.


MILLORAR ELS MATERIALS EXISTENTS DE L’ ESCOLETA

Aquest projecte sorgeix a partir de les pròpies practicants. Se dur a terme a tot el centre, hall, pati i aules. El que se pretén és que tots els infants puguin aprofitar els nous materials elaborats, aportats o redissenyats.

Els objectius d’ aquest projecte són:

-         Proposar millores envers al material de què disposa el centre, per tal d’ optimitzar els recursos.
-         Crear material que fomenti el desenvolupament cognitiu, sensorial i social dels infants.

L’ avaluació se va realitzar mitjançant l’ observació directa, vient si els infants accepten els nous materials, quins nous jocs creen, quines interaccions sorgeixen, etc.

PSICOMOTRICITAT

El tema de la psicomotricitat és un factor molt important, el fet de que l’ any passat realitza-se’m una assignatura de psicomotricitat, ens ajuda a tractar el tema d’ una manera i no d’ una altre. El fet de estructurar una sessió és un fet important per ajudar a l’ infant a situar-se en el temps.

És interessant el fet de que els infants tenguin una mascota per relacionar la psicomotricitat. És interessant que els infants amb aquesta mascota, poguessin contar-li les coses que volen realitzar a la sala de psicomotricitat,o alguna activitat que voldrien fer i no i és....


ITINERARI B

Què hem après en relació als plans de millora, canvi, bones pràctiques, innovacions i avaluació?

Al primer moment al qual vaig haver de fer aquest treball, vaig dir, no se que és exactament un pla de millora, ja que no estic fent pràctiques, però me sonava un poc, ja que l’ han que vaig fer les pràctiques, hi havia unes practicants de la Uib, on van fer un projecte de millora del pati, on vaig veure com feien fotografies, deien idees per el canvi del pati etc.

El fet de realitzar aquest treball ha fet que vegi de manera més clara, la diferència entre el que és un pla de millora, i una bona pràctica.

Gràcies a l’ escoleta a la qual vaig realitzar les pràctiques, vaig poder veure moltes bones pràctiques duites a terme.  Penso que totes les bones pràctiques se poden dur a terme a qualsevol nivell educatiu, sempre adaptant l’ activitat a l’ edat dels infants, i a les seves característiques.

He après més o menys, quins són els processos a seguir alhora de realitzar un pla de millora.

Característiques dels plans de millora solen ser: investigar, crear, organitzar, durada, evolució, investigació, comunicació, observació entre altres.
En canvi, les característiques de les bones pràctiques són: objectius que se volen aconseguir duent a terme aquella pràctica, veure el procés, veure si allò que s’ està fent és coherent a lo que nosaltres volíem, si l’ activitat és adequada o no a l’ edat dels infants, si el material pensat, és suficient o no, etc.

 Ha estat una mica difícil el fet de trobar plans de millora a la red. Moltes dels que s’ han trobat, no tenen avaluació. Igual es perquè aquell projecte no ha de tenir avaluació, encara que jo considero que tots els projectes n’ haurien de tenir, o bé, perquè no volen compartir les dades d’ aquest factor amb la gent que cerca per la red.
El fet de que hi hagi tants pocs plans de millora a la red, fa que les membres del grup haguem repetit tema, ja que el ventall no és molt gran.

Penso que el tema de la innovació dins de qualsevol feina, és important, ja que mai ens hem de quedar amb el que sabem, sinó que sempre han d’ anar avançant els nostres coneixements.




 




                  


dijous, 3 de maig del 2012

DOSSIER 6: CONTRACTE I PLA DE MILLORA


                                    REFLEXIÓ CONTRACTE D' APRENENTATGE


En quan al meu contracte d’ aprenentatge de principi de curs, dir que el primer de tot que vaig fer va ser un llistat dels aspectes a millorar i propostes de com assumir els aprenentatges que me manquen, a partir de l’ autovaloració de les competències.

Sobre aquest contracte d’ aprenentatge realitzat a l’ inici del curs se podria dir que no canviari res, ja que les pràctiques ja les tenc fetes, i el fet de ara no realitzar pràctiques a cap centre, no tenc la gran oportunitat de poder millor coses d’ aquest contracte.

Perquè jo mateixa pogués rectificar les meves actituds a millorar el que hauria de fer, es treballar a una Escoleta, i intentar millorar- ho a partir de la pràctica. A través d’ un treball diari, els meus aspectes a millorar  anirien avançant, i arribaria un punt que desapareixeria. Crec que al llarg del temps s’ assoleixen coses , i d’ altres que encara ens queden per aprendre.

No ens hem de pensar mai que el primer dia que se fan pràctiques ho sabem fer tot, i que tenim totes les coses clares i assolides. Moltes d’ elles s’ assoleixen al llarg del curs, i a través de molta practica.

El fet de realitzar nosaltres un blog, ha estat un factor important, i a la vegada ha estat per a mi un factor a millorar, ja que mai havia realitzat un blog, i avui en dia a moltes de les escoles d’ utilitza aquest instrument. Encara me queda molt per aprendre, sobre el recurs del blog, però estic contenta d’ haver après, ja que per jo és un altre recurs al qual se utilizar.

Per finalitzar dir que les practiques ens enriqueixen molt com a persones. I el dia a dia a una escola dona mil voltes, i s’ aprèn molt. Cada dia podem veure coses noves, i aprenentatges nous dins d’ un centre. A l’ igual que els infants cada dia canvien, i pareix que no ha de ser així, però ho és. 


PLA D’ADEQUACIÓ DE LES ESCOLES INFANTILS


Aquest pla d’ adequació es duit a terme a escoles infantils de 0-3 anys de Menorca. Durant els anys, les escoles de 0 a 6 anys i actualment a l’ etapa de 0-3 anys, han aconseguit crear una oferta adequada a la demanda d’ escolarització.
L’ esforç dels titulars, educadors, etc s’ han millorat el contingut d’ oferta com a condicions amb què es desenvolupa

L’ entrada en vigor del Reial decret 1004/91, posa de manifest que les condicions físiques dels espais en què es realitza aquesta educació, s’ han d’ adequar i millorar.

El Consell Insular de Menorca, n’ es conscient de la situació. Promou amb els ajuntaments que permeti la millora d’ aquells aspectes que són corregibles en els edificis i espais escolars dedicats a l’ educació infantil.

L’ objectiu d’ aquest pla és la cooperació per a l’ adequació de les escoles infants de 0-3 anys a la normativa que regula les condicions que han d’ observar els espais educatius a di d’ assegurar qualitat dels serveis.
El pla a un primer moment preveurà la inversió en aquelles qüestions que son les referides en l’ estudi del compliment del Reial Decret, en segon lloc abastarà qüestions pròpies de qualitat educativa, i finalment queda exclosa de l’ objecte del Pla la construcció de les escola de nova planta.

Altres punts a tenir en compte són: àmbit d’ aplicació, durada del pla, els promotors, la planificació, el finançament, l’ aportació del Consell Insular de Menorca, les actuacions anuals, documentació administrativa, tècnica, tràmits prèvia a l’ aprovació definitiva, l’ aprovació, la contractació i execució de les obres, incompliment, abonament del finançament, i finalment la disposició final.

Aquest pla d’ adequació és perllongarà durant el temps que sigui necessari fins el total compliment de la seva finalitat.




dimecres, 25 d’abril del 2012

PLA DE MILLORA DE L' ETAPA 0- 3



ANÀLISI DE LA SITUACIÓ ACTUAL EN L’ ATENCIÓ A LA DIVERSITAT I PROPOSTES DE L’ ACPEAP PER AVANÇAR CAP A UNA ESCOLA INCLUSIVA

ACPEAP elabora un document que analitzi la situació actual de la integració a Catalunya i plantegi les necessitats que des dels EAP vein per avançar cap a una escola inclusiva de qualitat.
Quan se parla d’ escola inclusiva, ens referim a n’ aquella escola que és capaç de poder atendre la diversitat  del nostre sistema educatiu. Se centren en fer un anàlisi i propostes en relació a la inclusió de l’ alumnat amb discapacitat, ja que ha estat i és el nucli de la seva intervenció als centres educatius.
A continuació trobarem un repàs general de la situació actual de la integració escolar a l’ etapa 0-6.
Anàlisi de la situació actual en relació a l’ atenció a la diversitat
L’ etapa d’ educació infantil és l’ etapa que des de sempre s’ ha mostrat més integradora i inclusiva. És l’ etapa en la qual i trobem més alumnat amb discapacitat integrat. A n’ aquesta etapa, faciliten la integració i la inclusió.
Com a fet negatiu al primer cicle d’ educació infantil (0-3) les escoles disposen de menys recursos de persona.
Necessitats que es detecten en aquesta etapa i propostes de millora
  • Calen més places públiques a 0-3. La proposta és. Crear més Llars d’ infants públiques, que puguin atendre a totes les demandes.
  • Cal personal de suport. Proposta: contemplar la figura d’ auxiliar en educació infantil  per a tots els centres, a més d’ altres auxiliars d’ educació especial en el cas de que hi hagi alumnes amb necessitats educatives especials.
  • A n’ aquestes edats es pot fer un treball preventiu molt interessant que afavoreixi el millor desenvolupament de l’ infant. Proposta: disposar de l’ assessorament psicopedagògic
  • Ampliar l’ atenció als alumnes. Proposta: augmentar el nombre de professionals d’ aquests serveis.
  • 25 alumnes a l’ aula, és excessiu. Haurien de ser grups de 20 com a màxim. Proposta: reduir la ràtio a les aules P3.
  • Les escoles no compten amb el personal sanitari necessari en aquests casos. Proposta: establir conveni amb els Departaments d’ Educació i Sanitat.
A continuació se citaran una seria de propostes de millora comunes a totes les etapes educatives. Aquestes propostes són per exemple: si es desitja fer una escola inclusiva, no es pot fer només des de l’ escola i des de l’ educació, acollir i educar els alumnes amb necessitats educatives especials, fomentar la formació i l’ assessorament als professors...
Cal veure la inclusió com un procés que requereix convenciment i actituds obertes amb voluntat de millora.
Les modalitats d’ escolarització més habituals són:
  • Integració a temps total a l’ aula ordinària.
  • Integració a temps parcial a l’ aula ordinària.
  • Escolarització en centres ordinaris amb concentració d’ alumnat amb dèficit específic.
  • Escolarització en unitats d’ educació especial.
  • Escolarització compartida.
  • Escolarització en centres d’ educació especial.
  • Escolarització en Unitats de Suport a l’ educació especial.
En quan a les condicions per avançar cap a la inclusió dir que: per poder avançar cap a una escola inclusiva es fa imprescindible la col·laboració i el compromís de tota la comunitat educativa.
S’ han de tenir en compte els àmbits de l’ escola, l’ àmbit familiar i finalment l’ àmbit social.
En el document, se poden veure tot un seguit de funcions i paper que tenen l’ EAP.

dijous, 19 d’abril del 2012

DOSSIER 4: BONES PRÀCTIQUES

       ELECCIÓ I REFLEXIÓ D' UNA BONA PRÀCTICA

EXPERIMENTEM EMBRUTANT- NOS



La bona pràctica que he escollir és experimentar amb magranes. És una pràctica que se realitza a l’ escola Bressol Municipal La Cuca de Tona, Osona, més concretament a la classe dels pollets ( caminants petits).

Primer de tot se prepara a l’ infant amb una bossa per el cos, de tal manera de que no s’ embrutin, i si ho fan, que s’ embrutin el menys possible. Llavors se prepara el material, al quals els infants han de manipular i experimentar en aquell moment, i finalment ens posem a realitzar la pràctica.  Els infants tenen diferents materials per experimentar i combinar amb les granes de magrana. Treballar amb les mans, també és un fet important, ja que els infants poden esclafar, etc. El fet de que les magranes caiguin enterra, també dona molt de si, pel simple fet de que els infants experimenten i observen que amb els peus també poden fer coses. Finalment dir, que durant tota la pràctica, per el infants és un moment d’ aprenentatge.

Aquesta activitat es fa amb infants de 1 a 2 anys, encara que penso, que sense cap tipus de problema, també se podria treballar amb infants de 2-3 anys. La practica se dur a terme a dins de la pròpia aula. L’ activitat considero que se pot realitzar abans de sortir en el pati, o bé al entrar del pati.

En quant a les característiques dels infants dir que pareixen interessats en observar i manipular, descobreixen el seu propi cos, exploració profunda de la magrana, aconseguir la integració efectiva de l’ alumnat, etc. Com a objectius que promou la pràctica diria que son: aprendre a aprendre, manipular, experimentar, i conèixer més profundament lo que seria la magrana.

A partit d’ aquesta pràctica se treballen tot un seguit de àrees. Les àrees que treballa la pràctica de la magrana seria:
- Aprendre a ser i actuar d’ una manera de cada vegada més autònoma
- Aprendre a descobrir i tenir iniciativa, coneixement de l’ entorn
- Llenguatge: comunicació i presentació.

El fonament principal de la pràctica és el fet de tenir material suficient per tots els infants, ja que volem que els infants aprenguin i siguin afectius.

Jo penso que per el centre té un valor important,  ja que la manera de fer feina, és a través de projectes, i no tant en fitxes.

El que se pretén és que els infants a través de l’ experimentació i manipulació, aprenguin conceptes nous de manera lúdica.

El centre gaudeix molt de treballar amb aquest tipus d’ activitats, de tal manera que tant el centre com l’ educadora de cada aula, se senten molt còmodes i satisfetes de la manera de fer feina, ja que els infants aprenen molt.

En quan a les pràctiques viscudes, s’ ha de dir, que vaig tenir l’ oportunitat de veure diferents activitats de manipulació i experimentació, com són: jugar amb gelatina, pasta bullida, arena, potets amb diferents herbes aromàtiques ( activitat realitzada per jo), on els infants podien ensumar, i sentir el renoi, activitat en farina, papers de diferents colors i tactes....

El que m’ ha semblat atractiu és el fet de manipular i experimentar amb alguna cosa que per els infants no és tan habitual. Moltes dels infants no han vist mai una magrana, i a n’ aquest cas, l’ escola li dona l’ oportunitat per conèixer una nova fruita. És interessant el fet de veure tot el que se pot fer amb la magrana.

Penso que l’ activitat de la magrana se pot introduir a una aula de 0.3 anys. La manera de fer- ho és a través d’ una activitat manipulativa i d’ experimentació.
En quan a quines serien les passes a seguir per implantar unes bones pràctiques diria que són: Primer de tot que el centre cregui amb la manera de que les educadores treballin a través de projectes. Que l’ educadora estigui engrescada en l’ activitat, i li faci ganes fer-la i que a la vegada els infants aprenguin. Tenir el material necessari perquè els infants puguin realitzar la pràctica de la millor manera, i sense dificultat
           Que l’ educadora faci activitats novadores i divertides.                 

Finalment dir que per tenir una bona pràctica, primer de tot hem de saber quins continguts volem, i els objectius que volem aconseguir amb ella. El que se pretén és que els infants s’ ho passin bé, i a la vegada aprenguin. Que el material sigui suficient per a tots, i un cop realitzada la pràctica, mirar si se poden millorar coses per la següent o no.


          TRES EXEMPLES NOUS DE BONES PRÀCTIQUES


PINTEM AMB XOCOLATA

Aquesta activitat del que consta és en la manipulació i experimentació del xocolata. A n’ aquesta pàgina se pot veure tot un seguit de fotografies on se veuen diferents moments dels infants manipulant la xocolata.
Dir que són unes imatges molt significatives i a la vegada divertides, ja que hi ha infants que s’ ho posen per la boca, d’ altres que en duen per tota la boca, altres infants que pinten el paper del company etc.
Un fet important i molt interessant és que un cop finalitzada l’ activitat se pengen les feines dels infants a una plafó, on ells i les famílies podran veure la feina feta dins de l’ aula.

El escollit aquesta activitat i no una altre, pel simple fet de que les imatges me van cridar molt l’ atenció, per el fet de que veus el trajecte de l’ activitat i els processos dels infants. A més considero que els infants per aprendre a través de la manipulació i experimentació s’ han d’ embrutar,ja que és un moment de diversió per ells.
Penso que és una activitat molt atractiva per els infants i a la vegada me resulta interessant.


 
                                                                      APPLE

Al principi del text ens comenta una seria de idees al voltant de la poma.
Una de les primeres activitats que s’ explica és la següent: unes pomes pintades sobre una superfície transparent que cerquen el seu fons adequat.

Com a segona activitat continuem amb garlades i penjolls de pomes naturals o deshidratades per decorar els dies de la tardor.

Finalment la darrere activitat que se dona a cap, és fer unes xips de pomes, un aperitiu ben saludable i fàcil de fer.

He escollit aquesta activitat, ja que m’ ha agradat molt els penjolls amb pomes naturals, per decorar els dies de la tardor. M’ ha semblat una activitat atractiva, i a la vegada poc habitual dins de les aules.
En el cas de la realització de les xips de pomes, penso que és una activitat molt divertida, i a la vegada els infants se les poden menjar. Les activitats on els infants se mengen el que realitzen, solen a ser la majoria de les vegades dolços, però en aquest cas és ben saludable el fet de menjat xips de pomes.




SAFATES I TAULES SENSORIALS

Primer de tot dir que les safates són recursos utilitzats a moltes llars d’ infants. Com a potencial educatiu tenim la possibilitat de manipulació, experimentació  i investigació amb diversitat d’ elements.

Ens mostra un seguit d’ exemples, com poden ser:

1-      Una safata amb arena amb objectes amb i sense atracció magnètica.
2-      Safates relacionades amb l’ estació de l’ any i la natura.

En quan al material que componen les safates cal que estiguin ben triats i han de respondre a uns objectius concrets.

He escollit les safates i taules sensorials, perquè pens que és un bon recurs per tenir a les escoles, i perquè els infants puguin manipular i experimentar.
És un recurs fàcil, i a la vegada fins de les safates o taules sensorials els infants poden treballar amb molts de diferents materials.